Manuscrits tres voltes rebels

Una exposició presenta una tria d'originals de Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal: «M'ha marcat més ser dona i de nació oprimida que la classe baixa»

| 17/04/2015 a les 23:36h
Especial: Mostrant la mostra
Arxivat a: Biblioteca, poesia
L'Espai Expositiu Les Corts (plaça Comas, 18, Barcelona) acull fins al 2 de juny una exposició dels manuscrits de la poeta Maria-Mercè Marçal, que s'exhibeixen al costat de l'obra impresa. La mostra es pot visitar els dies feiners de les 10 del matí a les vuit del vespre. 

Foto: © bpdisseny

 

Foto: © bpdisseny

 

Com eixida de sobte del capell

Com eixida de sobte del capell
-Tot Buit- del Gran Prestidigitador
m'aparegueres
                       viva
                              entre les cuixes.
No hi feia res que jo t'hagués ofert
el meu ventre per fer de doble fons
     com la llana més flonja,
                                          com un guant
     que emmotllés, ben fidel, el teu creixent.

     (I ara la pell, sovint, em va baldera.)

Ni tampoc que la màgica vareta
fos el meu nom, absolut i tallant,
forçant l'espai, entre els queixos serrats
dels vells cavalls de l'ordre.

     (I ara, sovint, el nom se'm fon, sota la sang.)

Ni el salt mortal sense xarxes que em duia
a l'altra banda de l'estranya pista
mentre el món, dins del meu cos obert,
era un cor desbocat, com si una mina
sobtadament dinamitada
adollés el seu riu subterrani,
vius metalls missatgers del pou més cec.

     (I ara, sovint, camino ran de terra.)

No hi feia res: de tot se'm destronava
a favor del Prodigi insurgent,
brillant usurpador que m'arrencava,
d'entre les cuixes, clos, el teu secret.
 

Foto: © bpdisseny

 

Foto: © bpdisseny


Ombra rapaç

Si no fos el deler de l’esparver
i l’ull veloç del falcó que em percaça,
si no fos l’ombra de la meva passa
que m’estalona amb pas molt més lleuger.

Si no fos el falcó, i el falconer,
l’aigua, la set, quallades a la tassa,
si no fos la congesta que corglaça
l’alè roent del cor i del corser.

Si no fos l’esparver i el seu deler
que esparveren l’ullastre i l’olivarda,
si no fos el redall de la basarda
i el bec salaç que signa el meu terrer

et fitaria, amor, i el teu esquer
faria tendra l’hora més isarda.

 

Foto: © bpdisseny



Les xiquetes del meu poble

Les xiquetes del meu poble 
seuen en cadira baixa 
i amb lo davantalonet 
i un drap tan llarg com un dia 
sense pa-amb-xicolata, 
si feien punt de cama, 
si punt de cadeneta 
o punt d'escapolari, 
i cantaen allò 
de "montañas nevadas". 

Les dones del meu poble 
de matinet al tros: 
adés cullen patates, 
adés arrenquen cebes 
o aixafen terrossos 
o se'n van a fer herba 
per als conills o duien 
farinetes als cotxos 
o segó a la feram, 
o apedacen llençols 
o passen agulletes 
o suquen pa amb vi i sucre 
per con tórnon de costura 
les xiquetes del meu poble. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer
Imatge il·lustrativa
Un documental recorre la vida d'una actriu magnètica que va abandonar el cinema als 36 anys
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats