Mares de ningú

Una dona com jo

Hi ha una raó per la qual m'hi casaria i alhora no m'hi casaria: té un fill

| 02/03/2017 a les 22:16h
Especial: Mares de ningú
Arxivat a: Cambres pròpies, Mares de ningú

Foto: Silke Gestenkorn


Voldria casar-me amb ell si no fos perquè és: pobre, lleig i mal educat. Quan ve a casa del pare sempre va menjant alguna cosa i el pare diu: tanca la boca; però al cap de dos minuts se n'ha oblidat i tornem a veure-li totes les dents, no gaire netes, per cert, i em fa angúnia, però faig veure que no, que no ho he vist. El pare diu que hauria de casar-m'hi perquè és: una persona senzilla, de costums cristians i bon veí. Això ho diu perquè un cop, quan va estar tan malalt, va venir cada dia a veure com es trobava, i aquestes coses el pare les valora moltíssim. Hi ha una raó per la qual m'hi casaria i alhora no m'hi casaria: té un fill. És un fill petit i encara no sap res de la vida ni del seu pare ni de la seva mare, que és morta, i el pare diu que tal com sóc, serà l'única manera de fer-lo avi: que em donin el fill fet, gairebé criat.
 
Potser sí, potser sí que m'hauria de casar amb un vidu, això que m'estalvio, l'embaràs, aquella panxa tan grossa, i després haver de perdre el pes. Però també potser no m'hauria de casar amb un vidu, perquè els homes amb dones mortes... com són, de pesats! Sempre amb els records. Són quasi tan pesats amb les dones mortes com amb les seves mares. Una cosa que m'agrada d'ell és que no en té, de mare, que va ser, com el seu fill, un nen orfe; i, veus?, egoistament això m'agrada, perquè les meves germanes sempre es queixen de les sogres. Jo mai no n'he tingut, però tal com parlen elles sembla una cosa ben empipadora.
 
L'altre matí vaig passejar per davant de casa seva, per veure si em deia alguna cosa, i l'únic que va fer va ser obrir la porta i treure el nen, com qui treu una gallina que ha de vendre, i potser sí que m'ha de vendre una mica el fill, perquè qui serà qui el cuidarà?, jo, que sóc la dona. I també... ara em pregunto què és millor, si quedar-te per vestir sants o cuidar la criatura d'una altra persona... perquè ja em diràs quina responsabilitat, sense haver decidit mai ni casar-me ni ser mare. Però el pare diu que sí, que abans de morir em vol veure col·locada. Ho diu així, col·locada, perquè una dona sola, sense pare, sense pare, sense marit, sense fill... una dona com jo, què en farà, de la vida?

COMENTARIS

El missatge de l'article
Renau, 04/03/2017 a les 10:08
+2
-1
Aquesta reflexió de la Jenn Díaz diria que en realitat només era per dir una cosa: "els homes (i només els homes) suposen que el ser una dona ha de cuidar el seu fill).
Com sempre s'està usant tòpics del passat i es transporten al present amb tanta insistència, que la gent creu que està passant massivament.
Suposant que fos un cas real, si aquest home va posar "el nen davant" seria lògic des del punt de vista que ella serà la segona mare, o madastra, i és imprescindible que s'avinguin un mínim. Però actualment dubto que un home li vulgui "endinyar" el seu fill a la futura esposa, només perquè "és una dona i les dones son les que cuiden els fills". Repeteixo que està usant estereotips del passat, com sempre.
També ho dic per experiència, ja que jo tinc un fill em vaig aparellar amb una altra dona. Ni boig vaig voler que ella fes de mare. Només volia que ella l'acceptés bé i que hi hagués una excel·lent relació.
Però malgrat que ell es molt bon nen, no ho he aconseguit. La meva nova companya sembla que li fa nosa. Només puc intentar que no coincideixin gaire. És bastant dur i em sento força maltractat (per això i altres coses). No la denunciaré. Això de denunciar només ho poden fer les dones.
mare
Teresa Costa-Gramunt, 09/03/2017 a les 09:55
+0
-0
Mare només n'hi ha una, sigui com sigui, bona, passable, un nyap.
En els segons aparellaments, si hi ha fills, ni és pot fer de pare ni de mare. Els fills tenen pare i mare, encara que siguin absents. Els segons marits, esposes, companys o companyes, no poden fer el que no són ni em sembla que s'hagi d'exigir. N'hi ha prou de tractar bé, respectar, acompanyar aquests fills i filles.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals