Els fills dels altres

Vida curta de l'Ada (4)

I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans

Vida curta de l'Ada (1)

| 06/04/2015 a les 13:36h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Cambres pròpies, conte

Foto: J.D.


L'Ada necessita rentar-se molt les mans. La mare intenta fer veure que és una cosa normal, que a ella també li passa, però l'Ada necessita rentar-se les mans més que qualsevol altra persona. L'altra tarda ho vaig comprovar. La mare i la mare de l'Ada són molt amigues i per això em sembla que estan tan capficades que nosaltres també ho siguem. Van venir a ajudar-nos amb el jardí, perquè el volem tornar a posar net i bonic i aquesta és l'excusa per fer-les venir. Un cop les quatre a terra, enfeinades i brutes, l'Ada va aixecar-se per rentar-se les mans. Li vaig dir que si volia tenia uns guants de jardinera per a ella, de la seva mida, però la seva mare va dir que no, que no li agraden ni els guants ni els barrets, i a mi em va semblar molt bé perquè cadascú és cadascú i pot tenir les preferències que vulgui. Però si no vols tacar-te les mans i tampoc vols posar-te guants, ja em diràs quina tarda t'espera arreglant un jardí, i així li vaig dir a la mare, que em va fer silenci amb el dit a la boca, i va mirar de reüll per si l'Ada ens havia vist, o la seva mare, perquè diu que passa molta vergonya quan la poso en evidència.
 
L'Ada anava fent: ara una mica de jardí, ara una mica de mirar-se les mans, ara una mica d'anar a la mànega a rentar-se les mans, ara una mica de no fer res. I anava passant la tarda i jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans, i va dir que perquè se sentia bruta, i vaig contestar que se sentia bruta perquè ho estava, i que totes quatre ho estàvem perquè el jardí és un lloc per embrutar-se i que no passava res, després arribaria a casa i cap a la banyera. Em mirava poc convençuda mentre la mare ho feia amb cara d'impaciència, la mare de l'Ada en canvi anava rient, rient com qui diu: no ho aconseguiràs. I tenia raó, perquè això és una cosa que he après de l'Ada: que les coses normals no ho són per a ella. Ella tampoc no ho és, de normal, i la mare diu que jo tampoc no ho sóc, que si fos normal deixaria la gent que fes el que volgués, i jo penso que la mare tampoc és que sigui massa normal, perquè una persona tot el dia enfadada tampoc no ho és, i em vaig adonar en aquell precís moment que potser l'única normal, de les quatre, era la mare de l'Ada. I ja seria estrany, que una persona tan propera a una nena tan diferent no acabi... com ho diria... contaminada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals