Els fills dels altres

Vida curta de l'Ada (3)

Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé

Vida curta de l'Ada (1)

| 23/03/2015 a les 10:47h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Cambres pròpies, conte

Foto: Gerald Angeles


Tots els matins em trobo l'Ada pel carrer. Va amb la mare de la mà, que la porta a la seva nova escola. Em diuen bon dia, em miren per últim cop des de la cantonada, em fan adéu —em consideren una amiga. Jo, si vaig sola, no tinc cap problema, però si vaig acompanyada sento una mica de vergonya, sobretot quan em crida des de la cantonada perquè no m'he girat per dir adéu. El pare diu que no m'he d'avergonyir de tenir una amiga com l'Ada i jo faig que vale, amb el cap, però tots dos sabem que passa alguna cosa quan tens una amiga com l'Ada.
 
—És l'adolescència.
 
La mare pràcticament tot ho soluciona amb aquesta frase. A l'adolescència tot queda perdonat i justificat, i potser sí i potser no, però crec que aquest tema de l'Ada és diferent. Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé, perquè és la veritat, però des d'aleshores no puc parar de pensar-hi. Què passaria si fos la mare de l'Ada, si l'hagués d'acompanyar a l'escola fins i tot quan la resta de nens de la seva edat ja hi van sols? Què passaria si sempre li hagués de dir adéu a l'Ada amb la mà, fins i tot quan no em ve de gust? El pare diu que l'Ada m'ha ensenyat més d'humanitat que tots els meus amics junts, però la humanitat no sé molt bé què és ni per què serveix.
 
Ahir a la tarda va venir la mare de l'Ada i em va preguntar si em passa res amb elles. Em sembla que han parlat amb ella els pares i li han demanat que vingui a dir-me alguna cosa, i em sembla imperdonable. Res, no  em passa res amb elles, només que els meus amics no entenen com puc seguir sent amiga de l'Ada, i tots diuen que potser hauria d'anar-me'n amb ella a la seva nova escola, i riuen i no sé si l'adolescència hi té alguna cosa a veure. Li he preguntat si podem deixar de saludar-nos al matí i la mare de l'Ada ha començat a plorar una mica i després ha dit que no hi ha cap problema, que faran un altre camí per arribar a l'escola, perquè no li pot demanar això a l'Ada —no ho entendria. Així que avui al matí anava nerviosa, no sé per què, pensant i pensant, i quan he arribat a la cantonada i no les he vist, m'he sentit alleugerida i també m'ha fet pena; per això he decidit una cosa: que no tindré cap fill. Per si de cas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals