Mares de ningú

Un bon home

Algunes dones, quan esgoten la pregunta dels fills, em pregunten per què no tinc animals

| 16/02/2017 a les 12:56h
Especial: Mares de ningú
Arxivat a: Cambres pròpies, Mares de ningú

Foto: David Ramalho


Sóc a casa. Hi ha la llum justa per veure tot el que vulgui veure, però no és llum suficient. Tinc una bona casa, i un bon home. Això és més del que les dones d'avui en dia desitgen —amb l'home en tenen de sobres, qui pot permetre's una casa. I malgrat tot, no en tinc prou. Acabo de tirar a la paperera l'últim test negatiu. Podria viure sempre així: amb una bona casa, amb un bon home. Però no en tinc prou.
 
Hi ha dones que pregunten per què no tinc fills. Algunes pensen que després d'assolir el que tota dona ha d'assolir, arriba el moment dels fills. Si en tingués un, em demanarien pel segon. I així aniríem fent fins a la menopausa. Amb la seva pregunta em fan entendre que faig bé de no tenir-ne prou amb la bona casa i el bon home. Altres dones, les que saben que no puc tenir-ne, em diuen que els fills no són necessaris. Ho diuen dones que han sigut mares dues, tres o quatre vegades. Ah, però són dones que no tenen temps lliure. Són dones que no dormen la nit sencera. Són dones sense intimitat. Són dones sense l'amor. El bon amor d'un bon home.
 
Ja ho sé, que una dona que no pot tenir fills és una pobra dona. No importa com de bona pugui ser —perquè està seca. Una dona buida és igual que una nena. Els homes mai no em pregunten per què no tinc fills: si és que no puc o no en vull. No fan preguntes: et miren com a dona, t'imaginen com a mare. Però no fan preguntes. En tenen prou. Potser molts d'ells creuen que és molt millor no haver-ne tingut, d'altres ni tan sols s'ho plantegen. La vida està feta per ser una família, i una família difícilment la pot configurar un bon home, una pobra dona i una casa amb llum insuficient. No ens ho ha ensenyat ningú, però ho sabem.
 
Algunes dones, quan esgoten la pregunta dels fills, em pregunten per què no tinc animals —fan molta companyia, diuen. No s'imaginen que ara sóc a casa i que a la meva paperera hi ha l'últim test negatiu, ni s'imaginen l'angoixa sexual en què visc. Una dona pot tenir un bon home i una bona casa i no tenir res —i d'això no se'n parla, això no s’aprèn. No passa res: després tot són problemes. Ho diuen les dones que voluntàriament han tingut un segon o tercer fill, han decidit duplicar o triplicar el problema que és un fill. Ho diuen i jo me les crec, perquè quina altra cosa puc fer sinó creure la boca de la dona immensa, una boca única que parla en nom de totes les dones, una bona universal que diu: és millor que no siguis mare, és una pena que no siguis mare. Podria tenir-ne prou amb el que tinc, però no en tinc prou —això tampoc no ho ha après encara l'home.

COMENTARIS

Boníssim
Sefi, 18/02/2017 a les 08:09
+2
-1
He pogut llegir de forma sencilla el que pense, però mai haguera pogut explicar ho millor, gràcies.
Les dones som persones, més enllà si som o no mares.
Anònim, 23/02/2017 a les 13:16
+1
-0
Entenc l'angoixa de qui voldria ser mare o pare i la biologia no li permet. Però la societat hauria d'ensenyar-nos que les dones som molt més que una màquina reproductiva, que tenim valor com a PERSONES individuals, que els bons homes i les bones cases són una opció més, igual de vàlida que qualsevol altra.
Potser si en alguns temes deixéssim de pensar com a l'Edat Mitjana algunes persones podrien ser una mica més felices i no haver d'aguantar preguntes improcedents.
Milions de coses per omplir
Carme Català, 01/03/2017 a les 12:13
+0
-1
Voler tenir fills per no sentir-se seca no sembla gaire bon començanent

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals