Accepto fins i tot un fill deforme

En Tito camina cada dia per la platja d’Ipanema. Avui ha fet dues-centes divuit passes sense caure. Després ha caigut. Ell sempre cau

Saber caure, saber viure, saber escriure

| 23/02/2015 a les 12:06h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca
Us oferim les primeres 24 passes del llibre La caiguda. Memòries d'un pare en 424 passes, publicat per Anagrama.
 

Diogo Mainardi i el seu fill Tito. Foto: Cida Costa


1
En Tito té paràlisi cerebral.

2
Atribueixo la paràlisi cerebral d’en Tito a Pietro Lombardo.
El 1489, Pietro Lombardo va projectar la Scuola Grande di San Marco. I va ser la Scuola Grande di San Marco, projec­tada per Pietro Lombardo, el que va causar la paràlisi cere­bral d’en Tito.

3
El 30 de setembre de l’any 2000, la meva dona i jo ens vam encaminar cap a l’hospital de Venècia, al Campo Santi Gio­vanni e Paolo. El part del nostre fill tindria lloc aquell
dia. Nom de la meva dona: Anna. Nom del nostre fill: sí, Tito.

Quan vam arribar al Campo Santi Giovanni e Paolo, a l’al­tura de l’estàtua de Bartolomeo Colleoni, l’Anna va dir:

–Em fa por, el part.

Ella ja havia manifestat el mateix temor les setmanes ante­riors, perquè l’hospital de Venècia, que ara s’alçava davant nostre, era conegut per les seves errades mèdiques.

Vaig contemplar-ne la façana una estona.

L’hospital de Venècia s’havia instal·lat a l’edifici de la Scuola Grande di San Marco el 1808. La façana projectada per Pie­tro Lombardo el 1489 s’havia convertit en la seva porta d’entrada.

Vaig contestar:

–Amb aquesta façana, accepto fins i tot un fill deforme.

4
L’hospital de Venècia va cometre un error en el part d’en Tito. L’error en el part li va provocar la paràlisi cerebral.

5
Ezra Pound. ABC of Reading:

Pietro Lombardo té molt més valor que tota l’escultura produïda a Itàlia entre el 1600 i el 1950.

Vaig anar més lluny que Ezra Pound. El que vaig respondre a la meva dona, mentre contemplava la façana de la Scuola Grande di San Marco, només es pot interpretar de la manera següent:

–Pietro Lombardo té molt més valor que la paràlisi cerebral del meu fill.

6
7
A la imatge anterior, Campo Santi Giovanni e Paolo.

El quadro és d’Antonio Canal, o Canaletto. És de 1725.

L’Anna i jo, units l’un a l’altre, com dos siamesos, som a l’al­tura de l’estàtua de Bartolomeo Colleoni, camí de la Scuola Grande di San Marco, porta d’entrada de l’hospital de Ve­nècia, on ha de tenir lloc el part d’en Tito.

8
Com he anat a parar a un quadro de Canaletto?

Sempre hi he sigut. Sempre hi seré. El quadro de Canaletto és la meva nativitat particular. Captura el moment en què el meu destí se’m va revelar. Des del naixement d’en Tito, el 30 de setembre de 2000, m’he tornat un home miniaturit­zat, sense rostre i sense identitat, com en el quadro de Cana­letto. El que em caracteritza és la paternitat. Sóc només un home que acompanya eternament la seva dona al part del seu fill.

Sóc el pare d’en Tito. Solament existeixo perquè en Tito existeix.

9
Ezra Pound, a més de lloar Pietro Lombardo a ABC of Rea­ding, també el va lloar a The Cantos.

Particularment, al «Canto XLV», titulat Amb usura.

Línies 27 i 28:

Pietro Lombardo
no surt de la usura.

10
La usura, segons Ezra Pound, era un «pecat contra natura». Tenia el poder de corrompre la humanitat, impedint que l’art florís.

Al «Canto XLV», Pietro Lombardo encarna l’ideal de belle­sa artística. El Mal, representat per la usura, és incapaç de generar el Bé, representat per l’arquitectura de Pietro Lom­bardo.

Contemplant la Scuola Grande di San Marco, abans del nai­xement d’en Tito, em va envair el mateix esteticisme ximple d’Ezra Pound.

L’hospital de Venècia era conegut per les seves errades mèdi­ques. En lloc de recórrer a un hospital més segur, a Mestre o a Pàdua, em vaig limitar a menystenir la possibilitat de tenir un fill esguerrat.

Jo només era capaç d’associar l’art perfecte de Pietro Lom­bardo a un part igualment perfecte. Perquè el Bé, represen­tat per l’arquitectura de Pietro Lombardo, mai no podria generar el Mal, representat per una errada en el part.

11
Ezra Pound, «Canto XLV», línia 42:

La usura mata la criatura dins del ventre.

Qui va intentar matar en Tito al ventre, asfixiant-lo, va ser l’heroi dels versos d’Ezra Pound, Pietro Lombardo.

12
D’Ezra Pound a la Xbox.

L’heroi del joc Assassin’s Creed II, en Desmond Miles, torna enrere en el temps i encarna la figura d’un noble italià de fi­nal del segle xv, l’Ezio Auditore da Firenze, que recorre Ve­nècia per eliminar els assassins que havien asfixiat el seu pare. Un dels llocs pels quals ha de passar és la Scuola Gran­de di San Marco.

Sóc el Desmond Miles de la paràlisi cerebral. Torno a la Venècia de final del segle XV i, com l’Ezio Auditore da Fi­renze, regiro la Scuola Grande di San Marco a la recerca de pistes que em portin fins als assassins que van asfixiar en Tito.

13

 

14
A la imatge anterior, l’Ezio Auditore da Firenze, situat da­vant de la Scuola Grande di San Marco, a punt per extermi­nar els seus enemics.

Les pistes que permeten continuar el joc (premi la tecla Y per obtenir l’Eagle Vision) es poden trobar darrere de l’arc superior.

15
John Ruskin. Les pedres de Venècia:

Els dos edificis més refinats del Primer Renaixement venecià són la petita església dei Miracoli i la Scuola Grande di San Marco.

La Scuola Grande di San Marco –ja ho he dit– la va projectar Pietro Lombardo. L’església dei Miracoli –ho dic ara– també la va projectar ell.

Si atribueixo a Pietro Lombardo la paràlisi cerebral d’en Tito, l’he d’atribuir en la mateixa mesura a John Ruskin, que em va donar totes les pistes per interpretar l’arquitectura de Pietro Lombardo. Contemplant la Scuola Grande di San Marco, uns moments abans d’entrar a l’hospital de Venècia, només hi vaig saber veure el que John Ruskin hi havia vist abans que jo.

16
El que John Ruskin, amb la seva Eagle Vision, hi va veure abans que jo:

El mètode de revestiment de marbre i les formes dels arcs i de les columnes tenien com a model els edificis del segle XII.

La Scuola Grande di San Marco, amb els seus elements que remetien nostàlgicament a l’arquitectura del segle xii, s’inseria en el que John Ruskin, a Les pedres de Venècia, va anomenar Renaixement bizantí.

Per John Ruskin, igual que per mi, el millor de Pietro Lom­bardo era el seu caràcter regressiu. Per John Ruskin, igual que per mi, el millor de Pietro Lombardo era el seu reaccio­narisme inconformista.

17
El 1853, John Ruskin va publicar el tercer i últim volum de Les pedres de Venècia, titulat The Fall, la caiguda.

L’arquitectura d’un lloc, segons ell, tenia el poder d’emmot­llar el destí dels seus habitants. D’aquesta manera, l’arquitec­tura bizantina del segle XII i l’arquitectura goticobizantina dels segles XIII, XIV i XV havien determinat la superioritat intel·lectual i moral dels venecians i els havia assegurat l’he­gemonia comercial i militar. D’altra banda, l’arquitectura re­naixentista, que va exterminar l’arquitectura goticobizantina a partir del segle XVI, representa una època corrompuda pel sentiment de supèrbia. El mateix sentiment de supèrbia que, d’acord amb John Ruskin, va acabar arruïnant la ciutat i la va abocar a un llarg període de decadència.

Sí: La caiguda.

John Ruskin va assenyalar els elements més nocius –o els «elements immorals», que contradeien les «lleis de l’Espe­rit»– manifestats per l’arquitectura del Renaixement: l’Or­gull de la Ciència, l’Orgull de l’Estat i l’Orgull del Sistema.

18
Si l'arquitectura d'un lloc realment té el poder d'emmotllar el destí dels seus habitants, com va argumentar John Ruskin, puc dir que la façana de la Scuola Grande di San Marco va emmotllar el naixement d'en Tito.

Amb les seves columnes isolades, amb els seus arcs asimètrics, amb els seus guarniments grotescos, amb els seus marbres acolorits, la Scuola Grande di San Marco remetia a un passat bizantí, no contaminat pel sentiment de supèrbia del Renaixement.

Tornant a John Ruskin: l'arquitectura de Pietro Lombardo, a la façana de la Scuola Grande di San Marco, exalçava les «lleis de l'Esperit» i repudiava l'Orgull de la Ciència, l'Orgull de l'Estat, l'Orgull del Sistema.

El naixement d'en Tito també va ser així.

Orgull de la Ciència? Una errada mèdica va provocar-li la paràlisi cerebral. Orgull de l'Estat? L'hospital de Venècia és públic. Orgull del Sistema? El sistema, amb les seves regles, amb les seves normes i protocols, va fallar –va fallar repetidament– durant el naixement d'en Tito.

19

 

20
A la imatge anterior, Le Corbusier, com l’Ezio Auditore da Firenze, situat davant de la Scuola Grande di San Marco, preparat per exterminar l’arquitectura de Pietro Lombardo.

Sí: La caiguda.

21
Vaig néixer el 22 de setembre de 1962.

El mateix dia, Le Corbusier va rebre l’encàrrec de projectar el nou hospital de Venècia, que es traslladaria de la Scuola Grande di San Marco a l’àrea de l’escorxador de San Giobbe.

Un fet esdevingut el dia del meu naixement, doncs, podria haver alterat el naixement d’en Tito.

La història d’en Tito és així: circular.

22
Segons Le Corbusier, els carrers i les places de Venècia re­produïen el funcionament del sistema cardiovascular, amb les seves artèries i els seus ventricles.

L’hospital projectat per ell s’inspirava en el mateix model: es tractava d’un gran sistema cardiovascular, format per una sè­rie d’esfereïdors blocs de ciment armat, lligats per una xarxa de rampes i de ponts.

Sis mesos després de presentar el seu projecte, Le Corbusier es va ficar a l’aigua, al mar, i es va morir. Les artèries i els ventricles de ciment armat del seu sistema cardiovascular oportunament van deixar de funcionar.

El seu projecte per a l’hospital de Venècia va quedar en­terrat.

23
El Bé, representat per l’arquitectura de Pietro Lombardo, va generar el Mal, representat per una errada en el part. I el Mal, representat per l’arquitectura de Le Corbusier, hauria generat el Bé, perquè si el seu projecte per a l’hospital de Ve­nècia s’hagués executat, jo hauria escollit un altre lloc per al part d’en Tito.

24
Ara vivim a Rio de Janeiro.

En Tito camina cada dia per la platja d’Ipanema. Avui ha fet dues-centes divuit passes sense caure. Després ha caigut. Ell sempre cau. La sorra impedeix que s’estavelli. Pot caure sen­se encetar-se els genolls i sense trencar-se les dents.

Igual que la Scuola Grande di San Marco, l’espasticitat d’en Tito el remet al passat, li paralitza la maduració moto­ra. M’embadaleixo amb cada detall bizantí de la seva mo­tricitat.

Igual que la Scuola Grande di San Marco, en Tito intenta resistir-se a la caiguda. Sempre cau. Sempre cau rient.
 


CRÈDITS DE LES IL·LUSTRACIONS:
6. Canaletto, «Campo SS Giovanni e Paolo» Foto: Akg-Images/Latinstock
13. Imatge d'Ezio Auditore da Firenze Foto: 2012 Ubisoft Entertainment
19. Le Corbusier Foto: Archivo Cameraphoto Epoche/Getty Images

Un article sobre aquest llibre: Saber caure, saber viure, saber escriure
 



La caiguda. Memòries d'un pare en 424 passes
@ Diogo Mainardi, 2012
@ de la traducció: Pere Comellas Casanova, 2015
@ Editorial Anagrama, 2015 

 

COMENTARIS

colpidor
favaritx, 23/02/2015 a les 13:48
+1
-0
Per a qui busqui, també pot llegir Natto due volte, de Giuseppe Pontiggia

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació