Els fills dels altres

Dues mares

Qui és aquesta dona que ve a buscar-te a l'escola?

| 30/03/2017 a les 15:29h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Cambres pròpies, Els fills dels altres

Foto: vidstige


Em passa una cosa i aquesta cosa que em passa no puc dir que sigui gaire greu, però una mica greu sí que ho és. Som-hi: resulta que tinc dues mares; bé, no exactament així, a veure si em podeu entendre, tinc una mare, i després tinc una altra dona que m'estima però no és la meva mare, però sí que és la dona del meu pare, no sé si s'entén i és normal que no s'entengui perquè a mi també em va costar una mica d'entendre al principi, però després t'hi acostumes i ja ho entens i ho pots explicar tants cops com vulguis perquè ja saps com va.
 
El problema, aquesta cosa una mica greu que em passa, és que no sé com dir-li a aquesta mare que no és una mare, perquè quan em pregunten qui és, només puc dir que és la dona del meu pare, mai puc dir que és la meva _____ i deixo aquest espai en blanc perquè realment no puc dir una paraula per anomenar-la. És una mica estrany que tinguem paraules per dir taula, pissarra o cel, i no en tinguem per dir _____, oi?, a mi em sembla bastant estrany. I encara em sembla més curiós que la meva mare de veritat, si se'm permet aquesta expressió... dic que em sembla una bajanada que la mare hagi de morir perquè aquesta dona del meu pare pugui tenir un nom, i aquest nom sigui madrastra. És a dir, que si aquesta dona m'adopta, és la meva mare adoptiva i puc dir-li mare; si em quedo òrfena, és la meva madrastra; però si tots som vius i estem contents i tenim pare i mare i una família i fins i tot dues famílies i dues cases, no és ningú, només la dona del meu pare. Què, com ho veieu?
 
He estat pensant i el diccionari estarà incomplet mentre no hi hagi una paraula per a aquesta persona que m'estima i a qui estimo i que és la dona del meu pare, però no és la meva mare, i abans potser les mares morien molt sovint i per això estava més de moda, diguem, la paraula madrastra, però penso que ara està més de moda que els pares se separin, i llavors crec que ens hauríem d'inventar una paraula per poder dir, per exemple, és la meva _____ i no haver de dir sempre, és la dona del pare, perquè a part de ser la dona del pare, també és alguna cosa meva, no? No ho sé, dic jo. Si podem tenir padrines, mares adoptives, mares biològiques, a veure per què no podem tenir... maretes, mira, maretes m'agrada, o mamares, o mapares, o pirunguis, no sé, qualsevol paraula ens serviria. Qui és aquesta dona que ve a buscar-te a l'escola? És la meva pirungui, i així tothom sabria que és la dona del pare.
 
I així tot pensant, m'he adonat que hi ha moltes més coses que no tenen paraula al diccionari, com per exemple quan tens por a la nit, no?, perquè el pare diu que si ja sé que no pot passar res a la nit, que no pot venir ningú al meu llit, ni pot entrar ningú a casa, per què he de tenir por, i és una por... diguem que és una por que te la inventes una mica, no?, i llavors per aquesta mena de pors hi hauria d'haver una altra paraula que no fos por, perquè por no serveix per convèncer el pare de dormir al seu llit, i penso que si potser hi hagués una paraula més maca, el pare i la meva pirungui sentirien una miiiiiiica de pena i em deixarien dormir amb ells. Penso, eh? Potser m'equivoco. Igualment, i tornant a la cosa una mica greu que em passa, el que trobo molt injust és no tenir un nom per poder dir-li a la dona del meu pare, i en canvi vent o Déu, que són dues coses que no les puc veure, en tinguin uns de tan bonics.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/07/2017

COMENTARIS

ufff
Anònim, 22/12/2014 a les 21:59
+9
-0
en falten moltes de paraules...i algunes de no tant maques com la que hauria de ser la que tu demanes. Tenim orfe pel que perd els pares, pero i al revés? com nhem de dir dels pares que han perdut el fill o filla?
A mi també em falta una paraula
Mireia Pirungui, 22/12/2014 a les 22:17
+14
-2
Moltes felicitats Jenn! que bonic! a mi també em falta una paraula. Com li dic a ella, a la filla d'ell? :)
Respostes
Jenn Díaz, 23/12/2014 a les 11:35
+3
-0
ufff: D'això en parla el Sergio del Molino a la seva novel·la "La hora violeta". I també ho parlaven Borges i Kodama. No hi ha nom per al pare orfe de fill: aquest horror no està al catàleg de les paraules.

Mireia Pirungui: Haurà de ser la pirungada… Dels articles de l'Anna Manso m'agrada especialment això de MEC (Menor d'Edat al meu Càrrec), perquè aquí sí que hi entrem les mares pirunguis...
Mireu el diccionari
Víktor , 24/12/2014 a les 12:48
+3
-0
Qui diu que hagi hagut de morir la mare per a tenir madrastra?

"Muller d'algú respecte als fills que aquest té d'un matrimoni anterior."
La mamu
Berta Rubio, 31/01/2015 a les 22:53
+4
-0
Hola, Jenn.

Com diu en Víktor, la "dona del teu pare" és la teva madrastra (així com el marit de la te a mare el teu padrastre). Diria que abans constava aquest aspecte d'orfe en la definició, però ja no.

Això no obstant, les paraules padrastre i madrastra tenen un origen etimològic despectiu (padrastre ve d'una derivació despectiva de pater, en llatí), a banda de les connotacions horripilants que ens han arribat amb la deformació dels contes tradicionals (dic deformació perquè alguns estudiosos consideren que, a l'origen la "malvada madrastra" de la Blancaneus, per posar un exemple, era de fet la seva mare).

Nosaltres, a casa, hem creat tot de paraules noves per parlar de les famílies enllaçades i hem engegat un projecte que potser us pot interessar:

Www.papu.cat
Www.diversitatfamiliar.cat

Perquè tens raó que el diccionari està incomplert i perquè és molt important poder dir la meva -------- a algú que et cuida i t'estima!


Una abraçada!


Ps: us recomano el llibre "L'enfant éternel" i "Sarinagara", en què l'autor (orfe de filla), reflexiona sobre el fet que comentàveu.
bespare
Anònim, 20/05/2015 a les 10:38
+5
-1
Bones,jo conec una nena de 7 anys que a la parella de la seva mare li diu "bespapa". Li sona a familiar, suposo, com besavi, però llunyà, a la vegada perquènon'ha conegut cap. També li diu "robamames", però això seria un altre debat ;-)
ohhh
Sandra Freijomil, 31/03/2017 a les 13:35
+2
-1
Jenn, m'encanta! cal trobar la paraula! madrastra té massa connotacions negatives pels contes d'abans...
Pirunguis...
Evasu, 31/03/2017 a les 14:42
+5
-0
Que bonic Jenn, l altre dia precisament en parlavem, sembla que les mares pirunguis no puguem dir que "és la meva filla" perquè biològicament no els hem tingut i perquè ja tenen una mare i per tant ja són filles d'algú altre... Però el sentiment hi és igual i a mi m'agrada quan ells em presenten pel nom i no només en relació amb el seu pare, tot i que seria molt bonic tenir una paraula xula que definís aquest tipus de relació especial. Gràcies pel conte!
Jo soc la mare
Anònim, 31/03/2017 a les 15:36
+2
-2
Uf 😅 és dur però com jo soc lamarequelshaparit i no he deixat de banda les meves funcions encara que no estiga amb el parequelsvamatricular, em fot que algú es puga apropiar d'una paraula que em pertany mentre els meus fills no decideixquen el contrari.
Dues mares??
Anònim, 31/03/2017 a les 16:20
+1
-0
I com en diem dels pares/mares que es veuen obligats a quedar-se a casa en lloc d'anar a buscar el seu fill a l'escola perquè "li toca" a la "besmama"? Jo en dic pare/mare-Salomó. Són pares normals en circumstàncies adverses que sacrifiquen el més important que tenen (temps amb el seu fill) a favor de "piringuis" per un bé superior (el dret del nen a gaudir dels 2 pares per igual, que no dels "bespares").
El títol: "Dues mares", ofensiu. Sóc "besmama" de dos nens, que de mare en tenen una sola i no sóc jo, ni vull ser-ho. I jo de mare, també en tinc i tindré sempre una de sola, per mi la millor.
Dues mares??? :-)
Anònim, 31/03/2017 a les 16:44
+2
-0
M'agrada l'estil de l'article.. Però em mobilitza molt el contingut. Em pregunto: i com en diem dels pares-mares que ens veiem obligats a quedar-nos a casa, cedint el lloc d'anar a buscar el nostre nen al "bespare" o al "pirungui", sacrificant el més important que tenim (temps amb el nostre fill), per un bé superior (el dret del nen a disfrutar dels 2 pares per igual, que no dels "bespares")?
Jo en dic mare/pare-Salomó. Som pares i mares normals, en una situació adversa, que ens perdem la meitat de la infància del nostre fill. I ho fem convençuts que és el menys dolent per al nen, amb gran patiment associat. Em vaig perdre el primer Ratoncito Pérez del meu fill, va ser la seva pirungui qui li va preparar. Tampoc era jo qui el curava els primers dies de la seva varicel-la. I jo estava a casa, plorant cada vesícula i cada denteta per mil. I fent veure davant d'ell que allò era el millor i que tot era normal. Potser per aquest gran esforç a dia d'avui el meu fill estima la
seva besmama, i n'estic satisfeta. Orgullosa de cada llàgrima silenciosa. Perquè era el millor per ell.
Al mateix temps, jo sóc besmama de dos nens des de fa anys (ara ja nois). Però de mare tots en tenen NOMES UNA. De fill, jo en tinc un i no tres. Els estimo, però també estimo la filla de la meva millor amiga. No pretenc ni vull un reconeixement amb una paraula que m'atorgui un lloc. Com li direm a la "besmama" si el pare es torna a divorciar? Quantes "besmames" pot tenir un nen?
El títol és: "Dues mares". Perdoneu però he pensat que era un relat de mares homosexuals, que és de les poques maneres que se m'acut en què algú pot realment tenir dues mares.
Dues mares???:-)
Anònim, 31/03/2017 a les 17:15
+1
-0
Respecte la manca de paraules. M'agrada pensar que hi ha situacions que no tenen paraula assignada per la magnitud del concepte, per excessiu o per immens. Així, el ser orfe de fill, la maledicció dels deus, el major càstig humà, potser no té nom precisament perquè "no hi ha paraules". En un altre sentit, la mare-el pare és el màxim del concepte amor, un extrem de la dimensió. El "substitut" no té nom i si el té, ve amb connotacions despectives, potser immerescudes. Però tal vegada, ha de ser així i no d'una altra manera.
Dues mares??
Anònim, 31/03/2017 a les 17:16
+1
-0
I com en diem dels pares/mares que es veuen obligats a quedar-se a casa en lloc d'anar a buscar el seu fill a l'escola perquè "li toca" a la "besmama"? Jo en dic pare/mare-Salomó. Són pares normals en circumstàncies adverses que sacrifiquen el més important que tenen (temps amb el seu fill) a favor de "piringuis" per un bé superior (el dret del nen a gaudir dels 2 pares per igual, que no dels "bespares").
El títol: "Dues mares", ofensiu. Sóc "besmama" de dos nens, que de mare en tenen una sola i no sóc jo, ni vull ser-ho. I jo de mare, també en tinc i tindré sempre una de sola, per mi la millor.
Buf!!
Anna Pirungui, 31/03/2017 a les 20:12
+0
-0
En una relació que vaig tenir, la filla del meu company explicava a les nenes de la classe que jo era la seva madrastra. I al mateix temps es disculpava per la paraula madrastra, ja que li sonava "lletja", "dolenta"
Hagués estat bonic dir que jo era la pirungui. O la papare (parella del pare)...
I els meus MEC parlarien del meu company com el pamare (parella de la mare)
Extramare
Martingala, 31/03/2017 a les 21:44
+0
-0
Jo tinc una neboda que n'hi deia extramare. També es podria dir extrafilla...
i perquè?
La mare dels fills de la dona del pare, 01/04/2017 a les 22:05
+0
-0
i quin problema hi ha en dir "la dona del pare"? no entenc la necessitat de trobar-li un nom. és el què és. Els fills del meu marit són això per a mi. i no per això els estimo menys. Els avis dels meus fills (i els meus ex sogres) són això per a mi i els estimo com sempre igual que estimo la mare del meu amic que em va ajudar tant quan era adolescent. I la filleta del meu ex i germana dels meus fills és un encant i és això per a mi. perquè complicar i confondre amb "papus i mamus" o "pirunguis". És que jo sóc la dona del seu pare per ells i punt sense que la manera d'anomenar-me afecti al grau d'estimació. Digueu-me pragmàtica però és que ser tot això que he dit, és poc per a vosaltres? per mi és molt!
a banda, existeix un nom. que t'agradi o no és un altre tema. però per ser madrastra o padrastre no és necessari que la mare/pare desaparegui. tema realment interessant, m'ha agradat el conte, gràcies!!
Dit a la nafra
Anònim, 22/04/2017 a les 08:24
+2
-0
Jenn has posat el dit a la nafra. Te l'estimes com un fill, però no li pots dir fill. Te l'estimes com un net, però no et diu àvia. I es que sembla que aquestes pararles (pare, mare, fill, avi...) portin afegida la paraula amor, mentre que la paraula madrastra o fillastre poten en sí mateixa la maldat. I això gairebé mai es correspon amb la realitat. De vegades hi ha pares/mares egoístes i madrastres/padrastres amb amor desinteressat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals