Coses així

L'error de creure'ns millors

Esquivar la temptació de la superioritat moral sembla la postura més intel·ligent

| 25/01/2019 a les 06:48h
Especial: Coses així
Arxivat a: Biblioteca, coses així


“Per a tots dos sexes –escriu Virginia Woolf a l'assaig Una cambra pròpia, publicat en català per La Temerària Editorial–, la vida és dura, difícil, una lluita contínua. Requereix un valor i una força de gegant. Som éssers molt propensos a la il·lusió, que requerim fe en nosaltres mateixos. Si no ens sentim segurs, som com nens de bolquers. I quina és la manera més ràpida de generar una qualitat tan intangible, i alhora de tant de pes? Convèncer-se que els altres són inferiors a tu. Sentir-se en possessió d’un avantatge innat, ja sigui riquesa, posició, el nas recte o bé un avi retratat per Romney –les tracamanyes de la imaginació humana són infinites–, respecte als altres. Així s’explica la immensa importància que té per a un patriarca, a qui cal conquerir, governar, el convenciment que la meitat de la raça humana, sí, ja de naixença és inferior a ell”.

La temptació de la superioritat moral hi és sempre, i mirar d'esquivar-la sembla la postura més intel·ligent en qualsevol cas. Si tenim raó, tard o d'hora ja ens reconeixeran l'autoritat moral (o no, però ningú ens traurà la satisfacció íntima de tenir raó). Si no en tenim, mirar per damunt de l'espatlla els qui no són com nosaltres o no pensen com nosaltres és una actitud doblement equivocada.

Potser hi ha superioritats més comprensibles que d'altres. La de l'esquerra, per exemple. A priori és més just defensar una societat amb igualtat d'oportunitats que una altra en què uns pocs privilegiats ho són cada cop més. Però fins i tot quan creiem amb fonament que els nostres arguments són moralment irrefutables, val la pena ser prudents, desconfiant dels prejudicis que se'ns infiltren al cervell sense demanar permís i de les talaies que ens conviden a enfilar-nos-hi.

Algú va afirmar que la superioritat que neix de la veritat no s'esfondra mai, però a mi em fa l'efecte que la veritat ens torna humils i cautelosos. La veritat sovint ens fa callar. En aquest món de mones arrogants, pot passar que tinguis raó, que no tinguis raó i que perdis la raó defensant que tens raó.
 

COMENTARIS

felicitats
Gemma V, 25/11/2014 a les 08:02
+13
-2
I jo, gosaria dir en veu baixa que sí que tens raó!
l'error de creure'ns millor
Lluïsa Alvarez V., 25/11/2014 a les 08:57
+3
-0
Magnific article... Enhorabona Eva
Alè de sabiesa
LCases, 27/01/2019 a les 11:16
+0
-0
És compicat saber callar en el moment q toca però és això q escrius "la veritat sovint en fa callar".

Gràcies Eva!
Eva
Fèlix Vives, 27/01/2019 a les 13:32
+0
-0
Article genial.
Ens faun bé llegirho!!!!
L'error de creuren'ns millor
Antònia B, 28/01/2019 a les 07:40
+0
-0
Genial! Fa reflexionar i molt.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer