Els fills dels altres

La normalitat

I com que va morir, ara l'àvia pensa que potser la mare és un d'aquells gossos, i per això segueix alimentant-los

Pregunta-ho al pare

| 17/11/2014 a les 12:07h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Cambres pròpies, Els fills dels altres

Foto: Javier Aroche


Un dia la mare va morir i un altre dia el pare va tenir una altra dona, i ni el meu germà ni jo sabem quant de temps va passar, però creiem que poc. Els avis s'estimaven molt la mare i jo també, i és perquè la mare sempre era molt bona amb tothom, amb el pare i amb tothom, i quan va morir la gent estava molt trista perquè la mort és trista, però la mort de la mare ho era més encara, per la seva bondat, i no és que jo ho digui, que sóc el seu fill, ho diu tothom i encara ho diuen, de tant en tant, sobretot quan fa anys de la mort. Els avis sempre hi van, al cementiri, quan fa anys de la mort, i van allà i es veu que hi porten flors i l'àvia diu que de vegades parla amb ella però que ho fa sense voler, se li escapen les paraules, però també diu que mai no ha contestat, i la mare no és una mal educada, així que deu ser que allò dels fantasmes i de parlar des de la mort és ben bé una mentida.
 
Aquest any quan feia anys que la mare havia mort, els avis van trucar i van dir que si els volíem acompanyar, i el pare ens ho va dir al meu germà i a mi i nosaltres vam dir que sí, i jo particularment vaig dir que sí perquè també volia parlar amb la mare, les flors m'eren més igual, perquè si no les pot veure, per a qui les duem?, per als vius que hi passin?, però volia veure el cementiri i intentar parlar amb la mare, i el pare em va dir, no contestarà, i vaig dir que no era tan important que ella contestés, que el més important era parlar jo, i va dir, llavors sí, i vam anar-hi tots quatre, amb la dona nova, i vam passar el cap de setmana a casa dels avis, que és una casa gran amb un jardí i amb dos gossos que van per allà tot el dia, que no són dels avis però com que els avis els hi donen menjar, sempre ronden per allà, a mi els gossos no m'agraden gaire, però l'àvia em va dir que la mare sempre els hi donava menjar i per això sempre ronden per allà, i com que va morir, ara l'àvia pensa que potser la mare és un d'aquells gossos, i per això segueix alimentant-los, i jo vaig fer el mateix, i vaig intentar donar-li xocolata a un, perquè em va semblar que tenia els ulls de la mare i a la mare li agradava molt la xocolata, però no en va voler i potser era l'altre gos, la mare.
 
El diumenge al matí, ben d'hora, el pare ens va despertar al meu germà i a mi, i vam pujar al cotxe els cinc, vull dir: els avis, el pare, el meu germà i jo, i la dona no va venir i vaig preguntar per què no venia al cementiri, però ningú no em va contestar, i llavors vaig entendre que hi anàvem d'amagat, sense que ella ho sabés, i em vaig sentir una mica malament perquè la mare sempre deia que no havíem de dir mentides, però ara la mare és un gos o no res, i no pot renyar-me quan dic una mentida. Vam anar tots cinc al cementiri i el pare va plorar tant que pensava que s'havia fet mal, però va dir que no, estic bé va dir, i no ho semblava però no vaig fer més preguntes. Quan vam pujar al cotxe, l'àvia va dir, i ara quan arribem a casa direm que hem anat a fer un tomb, i el meu germà i jo vam fer que sí amb el cap, però la dona no és tan tonta com el pare es pensa, i quan estàvem arribant a casa dels avis, ja la veiem a la porta, de peu, esperant, i per com posava el cos vaig endevinar que sabia perfectament d'on veníem, i quan vam baixar del cotxe, tot era silenci, i ella va dir, ¿us sembla normal?, i a mi tot em semblava normal menys que la mare fos un gos.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals