Els fills dels altres

El pecat de la mare

necessita que l'estimin, si no hi és el pare

| 01/06/2017 a les 13:05h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Biblioteca, literatura, Els fills dels altres, Jenn Díaz, conte

Foto: Jack Fussell


Ara la mare diu que he de marxar uns dies a casa de la tieta, però no sap dir quants dies. Primer perquè, diu, aquestes coses mai se saben, i segon perquè, diu, no he de fer tantes preguntes. Li he dit que tothom en la meva situació faria preguntes, que ella també faria preguntes, que qualsevol persona si hagués de canviar de casa faria preguntes, sobretot si no entén per què ha de marxar de casa seva, i jo no sé per què he de marxar de la meva. La mare ha dit —Tindrem un fill nou. I ho ha dit així, tindrem, com si el fill fos seu i meu, però el fill és del pare, no meu, però com que el pare no para mai per casa, per això crec que la mare ho diu així.
 
A la tarda hem anat la mare i jo a casa de la tieta, que és la germana del pare, i la tieta li ha dit una paraulota, i la mare m'ha tapat les orelles, però ho he sentit igual, perquè quan et tapes les orelles amb les mans, les mans fan una forma que és com una lluna, i per aquest trosset lliure es van ficant totes les paraules, i les paraulotes també, i les coses que la tieta ha dit a la mare han arribat a les meves orelles i les mans de la mare, que feien la lluna, no ho han pogut aturar.
 
La mare diu que la tieta l'hauria d'entendre, perquè és una dona i entre les dones han de ser comprensives, i si el pare mai és a casa, ella necessita sentir-se estimada, i no sé per què ho diu, si ja l'estima tothom, l'estimo jo, l'estima l'avi, l'estima la veïna, l'estima el carter, l'estimen quan camina pel poble o compra el pa o va al riu, tots estimem la mare, però això diu, que necessita que l'estimin, si no hi és el pare. I la tieta li ha dit —Almenys podries tenir la decència de mirar el calendari i fer-ho coincidir, perquè el meu germà no és idiota. Que el pare no és idiota ho hauríem de mirar més estona, eh. No ho he dit perquè la mare plorava i deia —Ja ho sé, ja ho sé.
 
De moment m'he de quedar amb la tieta i la mare ja vindrà a buscar-me. La meva cosina diu que la meva mare tindrà un fill però no serà el meu germà, i li he dit que això és impossible, i la cosina diu que no és impossible, que és la vida, i que el fill que ha de tenir la mare és pecat, però no sé exactament per què un pecat no pot ser el meu germà, si és un fill i és de la mare, i jo també soc de la mare. No m'ho poden explicar, diuen, perquè és massa complicat. Segons el que diu la meva cosina, mai tindré un germà, no existirà, i no hauré de compartir el llit amb ningú. Però el més important, diu la tieta —És que el teu pare la perdoni, perquè Déu no ho farà.  

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/07/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals