Els fills dels altres

A les vuit

Així que agafo el 'tiraxines', me'n vaig al bosc i mato el primer animal que veig, o el primer que puc matar

Tretze minuts

| 02/06/2014 a les 14:56h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Cambres pròpies, Els fills dels altres
Em torno boig quan sonen les campanes del poble i et juro que em torno boig, i per això quan comencen les campanes, tonton i tonton i tonton, que no hi ha qui les aguanti, sobretot a les vuit, que no sé per què fan més soroll, potser perquè tothom està en silenci i se senten més, doncs a les vuit em torno més boig encara, així que agafo el tiraxines, me'n vaig al bosc, i mato el primer animal que veig, o millor dit, el primer que puc matar, i me'l carrego i després li trec el que sigui; si és un ocell doncs li trec les plomes, i si és una rata doncs li trec la pell, i si és un gat doncs li trec abans que res els bigotis, i així fins que es moren. La primera vegada que ho vaig fer vaig tornar amb el premi a casa, i la mare es va posar a plorar preguntant-me i preguntant-se què havia fet malament, i el pare no em va preguntar res i directament em va fotre una hòstia que em va deixar la pell de la cara cremant durant hores. No em van deixar sopar, i quan no sopo em torno boig també. Així que ara procuro no portar els animals a casa, i com que vaig sol, no passa res, ningú ho diu als pares. O almenys això és el que pensava. Però l'altre dia va venir la mare una altra vegada amb la cantarella de sempre, plorant i preguntant per què sóc així, si ella m'ha tractat com als altres, els meus germans vol dir; això no és veritat, però sempre ho diu, i m'ho va preguntar perquè sabia que havia estat al bosc, així que hi ha algú que em vigila. Li dic que és per culpa de les campanes i plora més, perquè creu que és una excusa, però no ho és, juro que no ho és. El soroll de les campanes se'm fica dins el cap i és com si la campana estigués dins de mi, i fa ressò, i em poso com els gossos quan persegueixen la seva pròpia cua, o de vegades quan es tornen bojos amb l'ombra: quan sonen les campanes sóc igual, com ells. El que necessito és que em deixin anar al bosc i fer el que calgui fer, o matar amb el tiraxines algun animal, o fer crits i córrer fins que no pugui més, o el que millor em vingui, el que em tranquil·litzi més. Una vegada em van fer prendre pastilles i l'única cosa que feien era adormir-me, o pitjor, era com si estigués drogat, no podia ni parlar, no se m'entenia, i vaig dir que mai més prendria una sola pastilla, ho vaig jurar per l'àvia, i jo mai juro per l'àvia. No prenc pastilles ni tan sols quan em fa mal el cap, i per més mal que em faci m'aguanto i m'aguanto, perquè no vull que el meu cos vagi emmagatzemant pastilles, és fastigós, es forma una pasta, amb escuma, i el teu cos ja no és el teu cos, i el teu cap ja no actua com el teu cap ho faria, és pitjor, més lent, i amb la lentitud és impossible matar animals, que és l'únic que em consola. Aquesta nit quan he tornat a casa no havia fet res dolent, perquè a les vuit he marxat al bosc, vull dir que me n'he anat abans que toquessin les vuit, per no escoltar les campanes, i m'he adonat que si no les sento no em passa res, i quan he tornat a casa, estaven tots molt seriosos, callats, i em miraven estrany. La mare m'ha dit —Vine un moment. I sabia que alguna cosa dolenta em passaria, i el que estava a punt de passar és que hi havia d'una banda el metge que em va receptar les pastilles, i de l'altra la policia, perquè sabien perfectament que si veia el metge, em posaria pitjor que amb les campanes, i això és el que ha passat, però els policies m'han agafat, tan fort que m'he sentit... com si m'arrenquessin les plomes. I després m'han portat a un lloc, però emmanillat, perquè si m'arriben a deixar amb les mans lliures, els mato a tots, per més que la mare hagués plorat.

Quan sonen les campanes, tonton i tonton i tonton, em torno boig. Foto: J.D.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona posa en valor la rajola hidràulica i el seu ús durant el modernisme
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull tres conferències sobre història i clima
Imatge il·lustrativa
Una exposició de la Diputació de Barcelona mostra la relació entre la natura i l'arquitectura
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat nadalenc sobre les prioritats vitals