Sembla que rigui

«I de què s’ha mort? De vella! Ves, de vella! Ja em tocava!»

Especial: Tast teatral
Arxivat a: La butaca, teatre
«Sembla que rigui» és un monòleg escrit per Òscar Constantí i Mont Plans que aborda la mort des de totes les dimensions possibles: la biològica, social i la sentimental. Tot i que el final de la vida és el protagonista indiscutible de l'obra, hi ha qui suggereix que es tracta d'una representació sobre l'amor. Qui ha dit que fossin incompatibles? La mateixa Mont Plans interpreta el personatge de Júlia Català Verdaguer, una dona que va sobreviure a dos marits i un fill. El monòleg s'estrena el 13 de gener a La Seca - Espai Brossa.  
 

Foto: Michele M. F.

 

Ja m’imagino el que dirà la gent quan vinguin a dir-me l’últim adéu. Si és que ve algú, clar. Començaran amb totes aquelles frases que tots hem dit alguna vegada, mentre som vius, quan mirem un mort: Se la veu tranquil·la. Sembla que dormi! Ha quedat molt bé! De fet, ha quedat ben igual! No, ha quedat millor que quan era viva!... I després faran totes aquelles preguntes que no esperen resposta. Diran: “Però que encara era viva!?” Aquesta no era aquella que tenia la funerària? Devia haver fet molts diners, eh? On deuen haver anat a parar tots aquells diners? Quants anys tenia? I de què s’ha mort? De vella! Ves, de vella! Ja em tocava! [...]

Vull deixar clar que aquesta és la primera vegada que em moro de veritat, sencera, perquè morir-me de “coses” ho havia fet moltes vegades. M’havia mort de tot, menys d’avorriment! M’havia mort de mal de peus, de mal de queixal, de cansament, de por, de fàstic, de calor, de fred, de vergonya, d’amor... de riure! Durant molts anys cada dia me'n moria, de riure! Ara, últimament ja no tant, perquè quan et fas gran les coses ja no et fan tanta gràcia! oi? [...]

De fet, al llarg de la història la gent s’ha mort de mil maneres diferents i també l’han matat de mil maneres diferents: apunyalats, enverinats, torturats, i amb armes de tots els calibres... Després tenim les execucions, que són els sistemes per assassinar legalment: tenim crucifixió, lapidació, empalament, foguera, forca, garrot vil, afusellats, a la guillotina, a la cadira elèctrica, a la càmera de gas, i l'última, que en alguns països “civilitzats” encara la fan servir (legalment), la injecció letal! O sigui, d’una manera o altra, ens morim! Ben mirat, l’única cosa segura a la vida és la mort!
 

Foto: Sembla que rigui
 

Programa de mà de l'obra. Foto: Sembla que rigui

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat
Imatge il·lustrativa
Una campanya denuncia l'experimentació en animals
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»