Poesia

La Rodoreda poeta

la rosada que irisa un cel amarg i blau / desfà les seves perles en la claror daurada

| 12/04/2017 a les 09:47h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Mercè Rodoreda, poesia, poema
Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 10 d'octubre del 1908 i va morir a Romanyà de la Selva el 13 d'abril del 1983. Mostrem una de les seves facetes més desconegudes, la de poeta.
 

Foto: Albert de la Hoz

 

 

Boques de rosa i vori on dues serps lascives
continuen eternes el dolç combat d'amor,
castament devoreu les vostres flors, salives
més pàl·lides que els astres. Aquest diví licor,

fresc com la mel antiga, beveu, tristos amants,
adorables cadàvers que un sol desig confina.
Déu us pasta de fang i refeu amb les mans
de vostres flancs reials la corba que s'afina.

Retuts per la fatiga dormiu junts en la pau;
la rosada que irisa un cel amarg i blau
desfà les seves perles en la claror daurada.

Pròdigs de somnis verges no us desvetlleu mai més,
la dea de l'oblit, damunt vostre vinclada,
gelosament us sotja i us pren el darrer bes.



Mercè Rodoreda. Sonet número 13.
Publicat a la revista Els Marges número 30 (1984)

COMENTARIS

Preciós
Anònim, 10/10/2016 a les 22:37
+1
-0
M'encanta aquest poema, tan emotiu i tan meravellós...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat
Imatge il·lustrativa
Una campanya denuncia l'experimentació en animals
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»