Coses així

Fem-nos il·lusions

Rendir-se abans d'hora és absurd i trist i no porta enlloc

| 16/12/2015 a les 07:17h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Juan Ramón Martos


"No ens fem gaires il·lusions, per si de cas", dic a una amiga via WhatsApp. I a l'acte, me'n penedeixo. Malament rai si no ens fem il·lusions. Si no juguem perquè podem perdre, si no ens embranquem en nous projectes per por de fracassar, si no vivim perquè morirem. La il·lusió sola no fa miracles, però l'apatia és avorrida i ens empobreix l'ànima.
 
Fer-se il·lusions implica haver concretat un desig, haver-lo situat en l'horitzó de les coses possibles, haver pensat que potser sí. Després vindran passos més antipàtics: fer un pla de negoci, traçar una estratègia. I encara més endavant tocarà posar fil a l'agulla per convertir la il·lusió en realitat. Pel camí hi haurà renúncies, imprevistos, modificacions sobre la marxa. El resultat s'assemblarà poc o molt al que imaginàvem, i pot passar que el balanç final sigui negatiu o fins i tot tràgic. No vam néixer ahir i ja sabem que el Titànic es va enfonsar.
 
Fer-se il·lusions ens aboca a intentar-ho, a trobar la manera d'arribar-hi. Rendir-se abans d'hora és absurd i trist i no porta enlloc. La patacada ens la podem fotre igualment, i és cert que la decepció serà més fonda si les expectatives eren més altes, però a vegades l'única opció és seguir endavant contra tota lògica, amb ganes de sortir-se'n, sense tirar la tovallola ni quan la cursa fa pujada. Tampoc dic que ens mirem la vida amb un filtre permanent de flors i violes: no vam néixer ahir i ja sabem que la mateixa primavera s'acaba espatllant per un excés de flors, de sol, de calor. Però sembla preferible pecar d'optimista i equivocar-se de tant en tant que instal·lar-se en el pessimisme i tenir sempre raó.

 

Foto: John Liu

COMENTARIS

Fem-nos il·lusions
Juak, 13/07/2015 a les 11:00
+2
-0
Eva, m'agrada l'optimisme de la teva "Visió" d'avui, cal ser positiu sempre, malgrat les caigudes.
Jo sempre des de petit he tingut il·lusions, petites però a molt curt termini, així si aquesta no s'aconsegueix, tens una altra a punt que et permet oblidar la desil·lusió de l'anterior.
siempre
comchi, 13/07/2015 a les 18:34
+1
-0
Siempre vivi y vivo con ilusion
Me golpea la vida, me golpea fuerte.
Pero continuo..y me digo a mi misma que todo pasa por algo.afronta lad vivencias de cara sin miedo y vivelas como un reto mas..lucha vive y no te rindas jamas. Disfruta de las codad simplesy bonitas de la vida. Rie con tus amigos, juega, pasea, pero no dsjes de vivirlo todo
Gràcies per la reflexió i per fer-m'hi pensar, però crec que no em convenç
napbuf, 17/12/2015 a les 11:42
+0
-0
Oda al positivisme. Només el nom em repel·la. No em considero una persona pessimista (i mira que he provat d'amagar el "No" al principi de la frase per evitar delatar-me), però què vols que et digui. Positivisme perquè sí, tampoc.

M'agrada creure en el bon fer, en la lluita per ser i fer-ho millor, per avançar. M'agrada la gent activa que té somnis, idees, valors, que imagina el món diferent i això les fa moure's. No m'agrada, m'encanta.
Potser per això, em costa tolerar la gent que s'omple la boca parlant de somnis i visions, mentre segueixen estàtiques. Com si per dir-ho amb veu alta, voilà! fet. No. No i no. Renego de l'optimisme per l'optimisme. I mentiria si digués que a tots els somnis hi poso una acció - diga'm incoherent, sí-.
Suposo que només la necessitat d'intentar mantenir tot allò que ens mou en un pedestal, i no acostumar-me a banalitzar-los i deixar-los perdre entre paraules.
Potser per això, el positivisme perquè sí no em convenç.
Gràcies per la reflexió i per fer-m'hi pensar, però crec que no em convenç
napbuf, 17/12/2015 a les 11:51
+0
-0
Oda al positivisme. Només el nom em repel·la. No em considero una persona pessimista (i mira que he provat d'amagar el "No" al principi de la frase per evitar delatar-me), però què vols que et digui. Positivisme perquè sí, tampoc.

M'agrada creure en el bon fer, en la lluita per ser i fer-ho millor, per avançar sumant (o multiplicant). M'agrada la gent activa que té somnis, idees i valors. Gent que imagina el món diferent i això les fa moure's. No m'agrada, m'encanta!

Potser per això, em costa tolerar la gent que s'omple la boca parlant de somnis i visions, mentre segueixen estàtiques. Com si per dir-ho amb veu alta, voilà! fet. No. No i no. Renego de l'optimisme per l'optimisme. I mentiria si digués que a tots els somnis hi poso una acció - diga'm incoherent, sí-, però coi, si ho creus diferent... fes-ho diferent, no?

Suposo que necessito creure-ho així per intentar mantenir l'essència de tot allò que ens mou en un pedestal, per no acostumar-me a banalitzar els somnis i deixar-los perdre entre paraules. Deixarien de tenir tot el sentit... (per mi)

Potser per això, el positivisme perquè sí no em convenç.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat
Imatge il·lustrativa
Una campanya denuncia l'experimentació en animals
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»