14 cançons prohibides

Un concert al Born posarà banda sonora a la setmana d'activitats sobre la censura

14 llibres prohibits

| 27/05/2015 a les 12:49h
Especial: Propostes
Arxivat a: El piano, música

Foto: Khánh Hmoong


En el marc de la Setmana del Llibre Prohibit, el diumenge 7 de juny a les 7 del vespre es farà al Born Centre Cultural un concert de músiques prohibides en què s'interpretaran aquestes catorze cançons. Us n'oferim la llista de Spotify perquè les tingueu ben presents en qualsevol moment.

Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa
Va estar prohibida pel règim franquista. La presència de Sisa al Festival Canet Rock l’any 1975 va ser prohibida pel Govern civil. No obstant això, Qualsevol nit pot sortir el sol es va fer sonar en un escenari enfosquit on només s’il·luminava el micròfon.

Te recuerdo, Amanda, de Víctor Jara.
Va estar prohibida pel règim xilè. Víctor Jara fou un cantautor i activista polític militant del partit comunista. Va ser perseguit pel règim xilè d’Augusto Pinochet, que el va matar després de torturar-lo brutalment. Ha esdevingut un símbol de la lluita de Xile i de tots els altres pobles oprimits d’Amèrica. La cançó Te recuerdo, Amanda ha quedat com un cant a la llibertat. Raimon va fer-ne la versió en català.

Le déserteur, amb lletra de Boris Vian i música de Harold Berg.
Va estar prohibida pel govern francès. El 1954, el mateix dia de la derrota francesa de Dien Bien Phu a la guerra d’Indoxina, Boris Vian va gravar Le déserteur. Immediatament va ser prohibida pel govern francès per subversiva. Avui és un dels grans clàssics de la cançó francesa.

What’d I say, de Ray Charles
Va ser un tema prohibit a moltes emissores de ràdio nordamericanes (1959) perquè es considerava que incitava els joves a ballar desenfrenadament i que contenia una frenètica pulsió sexual en els seus diàlegs.

Lili Marleen, amb lletra de Hans Leipzig i música de Norbert Schultze
Va estar prohibida pel règim nazi. Goebbels va tractar de censurar aquesta cançó per malenconiosa. Malgrat tots els esforços, no només no va desaparèixer sinó que finalment va passar a ser cantada tant pels soldats alemanys com pels aliats. Després de la guerra, la cançó va quedar com a recordatori trist de la maldat del totalitarisme i la barbàrie dels combats.

September Song, amb lletra de Maxwell Anderson i música de Kurt Weil
Va estar prohibida pel règim nazi (1938). Weil era jueu i componia influït pel jazz, dos dels elements que el van fer passar a formar part de la llista negra dels nazis.

Abschiedslied der Zugvögel, de Felix Mendelssohn
Va estar prohibida pel règim nazi (1873). Mendelssohn era jueu. Només per aquest fet ja va entrar a la llista negra.

Imagine, de John Lennon
Va estar prohibida pel eègim franquista. Considerat avui dia un himne de germanor universal, l’any 1971 la censura espanyola va prohibir-ne la radiodifusió per considerar-la una cançó totalment negativa "perquè ho suprimia tot, inclosa la religió, amb l’esperança que tothom acabi unint-se a la idea".

Donna donna, de Joan Baez
La van prohibir els règims argentí, xilè i brasiler, l'any 1981. Joan Baez és coneguda per les seves cançons de denúncia i el seu activisme i antimilitarisme. És una de les figures cabdals de la cançó protesta. Donna donna és una cançó escrita en jiddisch per l’escriptor Aaron Zeitlin per a la peça teatral Esterke (1940-41), les paraules de la qual descriuen la condició d’un petit vedell lligat que s’emporten a l’escorxador, símbol dels pobles oprimits.

Ding Dong! The Witch Is Dead, amb lletra d’E. Y. Harburg i música de Harold Arlen
Els censors van ser els mitjans de comunicació de la BBC, entre 1939 i 2013. Aquest tema d'El màgic d'Oz, va passar a ser el més escoltat al Regne Unit després de la mort de l’exprimera ministra Margaret Thatcher. Els responsables de la BBC imposaren que només es podien escoltar 7 segons de la cançó en antena per respecte a la família de la difunta.

La, la, la, amb lletra i música de Ramon Arcusa i Manuel de la Calva
El règim franquista (1968) no va deixar que Joan Manuel Serrat la cantés en català al Festival d’Eurovisió. A banda de pel poder polític, Serrat va estar vetat a les emissores de ràdio, a la televisió i a les botigues de discos durant molts anys.

Mack the Knife, amb lletra de Bertolt Brecht i música de Kurt Weil
Tema estrella de l'òpera de Kurt Weil, L’òpera dels tres rals. Weil va estar dins la llista negra dels nazis per jueu, igual que Bertolt Brecht. Anys després aquesta cançó, interpretada per Louis Armstrong, va ser prohibida als Estats Units perquè es considerava que incitava a la violència.

La muralla, amb lletra de Nicolás Guillén i música de Quilapayún
Quilapayún va ser un grup exiliat a França un cop derrotat el govern d’Allende. Aquesta cançó va ser una de les més prohibides a Xile i no es va tornar a interpretar fins al 1984, durant un concert de Víctor Manuel i Ana Belén.

L'estaca, de Lluís Llach.
Malgrat que havia passat el tall de la censura, el règim franquista va acabar prohibint-ne la radiodifusió. L'estaca també va ser l’himne del sindicat Solidaritat a Polònia, principal força d’oposició al règim totalitarista de l’òrbita soviètica que manava en aquell país, i va ser la cançó de la revolta a Tunísia l’any 2011.

 

COMENTARIS

Tant internacional és?
Anònim, 28/05/2015 a les 18:01
+0
-0
L'estaca, de Lluís Llach va ser el símbol del sindicat Solidaritat a Polònia?? Que foort!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació