Bufetada de realitat a la galta dreta

'Els nois' impedeix respirar perquè Toni Sala sap ocultar tota la bellesa del món rural que recrea

| 04/06/2014 a les 08:58h
Especial: Lectures
Arxivat a: Biblioteca, Els nois, Marta Orriols, L'Altra Editorial, Toni Sala, Lectures
Malhumorada. Així és com estic. Un exemplar d'Els nois de Toni Sala voltava des de feia un parell de mesos per sobre el meu escriptori amb la seva portada cridanera i seductora: unes sabates de taló vermelles coronant unes cames femenines insinuants i fràgils, tot plegat dibuixat amb un traç contemporani i informal. Li tenia unes ganes demolidores perquè m’havien insistit que no me’l podia deixar perdre, i a més, havia assistit en persona a la presentació del llibre, és a dir que estava més que advertida del que m’hi trobaria pel propi autor. Doncs no, no em van advertir prou bé. Sí, Els nois és un molt bon llibre, sí, Toni Sala és un gran escriptor, però ningú em va dir que després de llegir-lo m’emportaria una bufetada de crua realitat a la galta dreta, i una altra de mal humor a l’esquerra. Així doncs, ni que sigui per no enquistar aquestes emocions per sempre més, permeteu-me descarregar la meva opinió sobre una novel·la que pesa molt, no per la quantitat de pàgines que conté, sinó perquè la mort hi plana des de bon començament, i és una mort esgarrifosament propera, que sabem perillosa perquè tots la temem en algun moment: la mort per accident de trànsit de dos joves de Vidreres.
 
Aquest accident catalitza tota l’acció. Els quatre protagonistes de la història queden enllaçats al seu record d’una manera o altra. Per un cantó l’Ernest, que treballa a Vidreres en una oficina bancària. No coneix els nois directament, però la seva mort el porta a buscar el sentit de la seva vida neutra i buida i deixar-se anar mentre trenca algun esquema dels que té establerts. Hi ha també el Miquel, un camioner groller i foll, gran coneixedor de les prostitutes de la zona i que viu amb el seu pare arruïnat per les preferents. La Iona, la nòvia d’un dels germans morts, estudiant de veterinària a Barcelona i potser la més vulnerable de tots. Ella intenta sobreviure aferrant-se a la idea que els morts encara són aquí. I finalment en Nil, un noi problemàtic que creia voler ser un artista absolutament radical per fugir d’aquest entorn rural ple de terres que s’hereten més com un càstig que no pas com un bé material. Uns personatges que no entenen de febleses, que no s’aturen sinó que es llencen al buit amb les seves decisions, i que porten a terme una clara recerca de la pròpia identitat. Potser en aquest sentit m’ha sobrat una mica de filtre per part de l’autor i, donades les circumstàncies argumentals, m’ha faltat que emocions més dispars es desboquessin com a persones humanes que són, de ficció però humanes al cap i a la fi.
 
Els nois és una novel·la que impedeix respirar a causa de la capacitat del seu autor per ocultar tota la bellesa del món rural que recrea, i de la seva disposició per mostrar-ne només la cara més incòmoda i brutal. Un gris opressor tenyeix paràgraf rere paràgraf. Malgrat tot, però, el lector segueix llegint totalment absorbit per una prosa plena de vitalitat, que sap alternar un molt bon ritme narratiu amb els diàlegs i, sobretot, sap seqüenciar molt bé les accions que provenen de quatre personatges isolats (i, per tant, de quatre històries diferents) amb un accident de trànsit que les connecta per diferents motius.
 
Val a dir que detectar-hi les traces de subtemes com la independència, l’estafa bancària o la bombolla immobiliària m’ha fet una mica de nosa; penso que ja hi ha un rigor de plantejament prou fort com perquè el lector pugui a arribar a entendre ell sol que aquesta historia neix en un context de crisis del sistema, financera i de valors, i que, per consegüent, la literatura xucla aquesta realitat enverinada i l’escup en forma de mirall.
 
Precisament en el mirall rau el meu mal humor. És cert que amb Els nois, Toni Sala ens regala una inestimable reflexió moral, una gran novel·la que és la imatge reflectida del món en què vivim, però és que la deixa seca i fosca, erma i exempta de qualsevol possibilitat d’agafar aire i seguir endavant.

 
*La cirereta: No era bo acostumar la gent a deshumanitzar les noies, però que no era un bon càstig, haver-les de veure? Tenia tres filles a l’edat d’aquelles noies. Quan encara eren petites, si mai li tocava travessar aquells quinze quilòmetres d’aparador sexual amb les nenes al seient del darrere, procurava no treure els ulls de la matrícula del cotxe del davant, no per pudor, sinó per conjurar les estrebades de la vida.

Títol: Els nois
Editorial: L’Altra Editorial
Autor: Toni Sala
Primera edició: febrer 2014
Pàgines: 184
Preu: 16€
 

COMENTARIS

Compartim Els Nois
Remei, 04/06/2014 a les 15:06
+3
-0
Sempre m’agrada moltíssim com escrius, aquesta vegada també.... i amb tot, no sé si comparteixo del tot aquesta ressenya… puc?

El Nois et deixa sense aire, sí, t’eixuga la gola amb bufetades de realitat i t’escanya sota els terrosos del camp…. però et regala quatre personatges reals i actuals, trencats imperfectes (o sis si hi comptem els morts, o vuit amb les prostitutes de lleure, o…), i et fa cruixir els esquemes de lliurepensadors de classe mitjana, i t’obliga a rellegir més d’un cop els paràgrafs densos, bellíssims, curulls de reflexions que t’aturen i et remouen…

A mi em va agradar, tant…. tot i que reconec que no vaig poder avançar-lo fins al segon intent, tanta cruesa inicial….
Compartim Els Nois
Marta Orriols Balaguer, 04/06/2014 a les 16:46
+1
-0
Hola Remei!

M'encanta això que dius de fer cruixir els esquemes de lliurepensadors de classe mitjana; hi estic totalment d'acord, i sí, potser m'ha faltat insistir en que és un gran llibre, dels que et fan subratllar paràgrafs sencers. Però tinc 2 nens, dos nens que d'aquí a uns anys seran dos nois i voldran conduir un cotxe, i durant tota la lectura he estat esgarrifada per ells i pel futur que sembla ser que els estem sembrant. No és que m'hagi faltat veure la llum al final del túnel, perquè des del principi intueixes que no n'hi ha, és que m'he quedat amb la sensació que, segons la història dels nois, és gairebé millor morir que viure.
M'ha costat emfatitzar amb els personatges, suposo que això depèn molt del moment personal de cada lector; jo en aquests moments necessito creure que les coses poden anar a millor, ja no tant per mi, sinó pel parell de criatures que un dia seran nois.
Moltíssimes gràcies per compartir i per dir-hi la teva. Que visquin els llibres i els bons escriptors!
una abraçada
De realitat i futurs
Remei, 04/06/2014 a les 18:49
+0
-0
Gràcies, Marta!! :)

També tinc dos fills, també dos xicots; una mica més grans, jo, el petit ja condueix, de fa poc.... per això vaig necessitar un segon intent :)

L'univers que destil·la Els Nois no és el futur, malauradament, és un present d'ara i avui, hi és, i ens cal mirar-lo fit a fit, i reconèixer-lo, i enfrontar-lo. Duríssim. En sabrem?

Però no hi ha llum a final del túnel perquè no hi ha túnel, i sí que hi ha llum, n'hi ha. Amb aquesta realitat de societat malalta, hi conviuen d'altres realitats, algunes fins i tot més positives, compromeses, combatives, il·lusionades i il·lusionants....

També tinc dos nois, dos xicots, vitals i bones persones, que valoren la vida per sobre de la mort, que m'ensenyen cada dia que val la pena intentar-ho de nou, pura vida

Jo tampoc no vaig aconseguir correlacionar-me amb cap personatge, ni una engruna, ni en un gest, ni ben bé en cap situació; però era allà mirant-los, intentant donar-los identitat, alguna cosa.... o rebent-la

Un llibre, com tu dius, que queda farcit de paràgrafs sencers subratllats, de frases reproduïdes al facebook (psit, amb citació), d'idees i descobertes, de reflexions insòlites.... mira aquesta:

"Persona, animal o paisatge: passava com amb els professors de la facultat, que aprendre no era rebre i prou, era intercanvi, no hi havia res que fos de franc, conèixer era donar vida teva i aquesta vida era la que després ploraves, quan l'altre se l'enduia amb ell cap a la desaparició" (a "Els Nois", d'en Toni Sala)

Gràcies per parlar d'aquest llibre!! Que visquin els llibres, els bons escriptors i els lectors que hi gaudim i ho compartim!!

:*)
Els nois
Marta Orriols Balaguer, 05/06/2014 a les 07:52
+1
-0
Jo vull pensar que sí que n'hi ha de llum per això me n'hi va faltar en el llibre. Colpidor el paràgraf que cites. Els teus nois són uns afirtunats de tenir una mare gran lectora com tu!
Uns abraçada!
Gran llibre
Cesc Llaverias, 22/07/2014 a les 19:02
+0
-0

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El Teatre Nacional de Catalunya acull el nou espectacle de Sasha Waltz
01/01/1970
FLAIX FM celebra el seu 25è aniversari al Palau Robert
01/01/1970
Pablo & the Appleheads presenta el seu nou disc a la sala Luz de Gas
01/01/1970
L'edifici de Gaudí celebra la festa major barcelonina amb un espectacle
01/01/1970
Descobrim els films més especials de l'actriu, que participa a l'obra «Blank»
01/01/1970
Descobrim els films més especials del cantautor del Guinardó
01/01/1970
Descobrim els films més especials de l'escriptora
01/01/1970
Un curtmetratge sobre la importància de tenir i trobar el teu lloc al món