La gent sense parella que excedim els cinquanta sembla que hàgim tornat a una mena d’adolescència on el criteri és tan volàtil com quan anàvem a la discoteca Concor
Uf, quina ràbia que sents per tot el que és woke: l’esquerra, els negres, les dones, les dones que no es depilen, les dones amb canes, els de La Sotana, l'Alba Riera
Mitificar Plath com una pobra víctima és una perversió de qui va ser: oblida la seva vivesa, aquell apetit intel·lectual únic, el seu control, el seu sentiment vehement
Més que cine lent, és cine detingut, essencial, aquella mena de cine que forma part d’una tradició d’obres estranyes, poètiques, silencioses, quasi mudes